Orígens estilístics | NWOBHM, thrash metal,[1] hardcore punk[2][3] |
---|---|
Orígens culturals | Primera ona: primers anys de la dècada de 1980s, escena europea de metal extrem Segona ona: primers anys dels 1990s, escena escandinava d'extreme metal[1] |
Instruments típics | Veu, guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria |
Origen | Anglaterra, Noruega, Suècia i Finlàndia |
Creació | 1985 |
Part de | metal extrem |
Subgèneres | |
Dungeon synth,[4] Black metal simfònic, viking metal, blackgaze, Black metal atmosfèric | |
Gèneres de fusió | |
Blackened death metal, black/doom |
El black-metal és un subgènere extrem del heavy metal sorgit a Europa a mitjans de la dècada del 1980. Els trets musicals típics d'aquest subgènere són generalment tempos ràpids, crits vocals sovint força aguts anomenat "shriek", guitarres elèctriques molt distorsionades descrites amb el mot anglès “buzz”; que solen realitzar acords complets que creen una sonoritat més densa però alhora menys definida,[5] ritmes de bateria extremadament ràpids coneguts com a “blast beats”, gravacions lo-fi i estructures de cançons poc convencionals.[5] Destaca per la seva temàtica anti-cristiana, normalment satànica, tot i que en ocasions les lletres també poden tractar temàtiques paganes o ocultistes. El nucli geogràfic principal de producció de black-metal és Europa, sobretot a Noruega.[6] Dins d'aquest subgènere del heavy metal destaquen dos corrents: la primera onada de black-metal i la segona onada, ambdues clau en el desenvolupament del gènere.